EL SOCIALISMO I EL HOMBRE EN CUBA.
ERNESTO CHÉ GUEVARA
.


Avui és demà. No escalfa el foc d’ahir
Ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
Es mou amb voluntat d’esdevenir. ..................
Miquel Martí i Pol.
Aquest llibre esta editat per Ocean Press el 2005. Correspon a un article de 1965 del Ché al setmanari Marcha de Uruguay, després de la seva intervenció a Argelia i a l’incorporar-se a la lluita al Congo. El títol de l’article era "Desde Argel para Marcha. La Revolución cubana hoy".
1.- És important tenir en compte al llegir el llibre el conèixer la vida i la producció escrita i oral del Ché; el debat teòric i pràctic entre els tres germans en relació al desenvolupament del socialisme a Cuba, Llatinoamèrica i internacional; el debat, en aquells temps, sobre el desenvolupament de les experiències socialistes i les lluites d’alliberament nacional; la confrontació entre les diferents interpretacions del marxisme, en lluita entre elles, en relació a realitats diferents i amb espais comuns. El llibre és dedicat a un dels aspectes del debat, que no es pot aïllar dels altres, com la praxi revolucionària, la construcció de la consciència revolucionària i l’assentament de les bases de l’"Home" nou, elements importants per a la Revolució cubana. És important llegir-lo, si és possible amb el llibre del Ché dedicat a la crítica del Manual de l’economia política, també publicat fa poc.
2.- És interessant com apunta la relació entre Estat, individu i col·lectiu. Ho fa en relació a la construcció del socialisme com en relació al període capitalista. Fa una descripció i explicació diferenciada en cada moment del procés, per exemple el moment de la guerrilla i el moment de construcció i de transició cap a un nou tipus d’institucionalitat de la Revolució. Examina la importància i contradictòria construcció del jo únic i membre d’una comunitat com a producte no acabat i competint amb el passat. Apunta un tema clau com que en l’esquema de Marx es concebia el període de transició com un resultat explosiu del sistema destroçat per les seves contradiccions i en realitat s’ha vist el fenomen previst per en Lenin com se separen de l’arbre imperialista alguns països que constitueixen les branques febles. Una nova relació centre perifèria en què els treballadors del centre estan sota l’hegemonia d’un pensament colonial. Reafirma la importància de l’educació i en especial de l’educació directa com a fruit de la intervenció en els processos: autoeducació. Afirma la necessitat d’accentuar la participació conscient, individual i col·lectiva en tots els mecanismes de direcció i producció i lligar-ho a la idea de la necessitat científica, tècnica i ideològica de manera que senti com aquests processos són paral·lels, així aconseguirà la total consciència de l’ésser social, equivalent a la seva realització plena com a criatura humana, trencant les cadenes de la seva alienació. Proposa redimensionar una condició nova per al treball. Planteja i considera que no estem en un procés de transició pur, tal com ho va veure Marx en la Crítica del Programa de Gotha, i si a això se li agrega l’escolasticisme que ha frenat el desenvolupament de la filosofia marxista i ha impedit el tractament sistemàtic del període, quina economia política no s’ha desenvolupat, convenim que encara portem bolquers. Entra en la reflexió sobre el paper de l’art i la cultura amb una reflexió crítica molt important en relació al període capitalista i en relació a les experiències socialistes. Per últim, fa una reflexió sobre el paper de la joventut en general i el paper del Partit en particular, en especial dels dirigents.
En definitiva, un llibre que val la pena llegir.

marià pere.

Powered by Blogger