RSS Feed 
Twitter
1.-28-03-10
INTERVENCIÓ PER A LA PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT POLÍTIC d'en MARIÀ PERE AL XII CONGRÉS
Companys i companyes.
em correspon a mi presentar el document polític.
Aquest és un congrés final d’una etapa iniciada al 8è Congrés. Nosaltres vam iniciar al 8è Congrés un procés d’actualització del nostre projecte, un procés d’actualització del nostre pensament i un procés d’actualització de les nostres formes d’organització. Aquest congrés és el final d’aquesta etapa i l’inici d’una etapa nova que es correspon a una nova epoca mundial.
Sens dubte, no se us escapa que el procés desenvolupat fins aquí ha estat dels més complexos viscuts per nosaltres, per la nostra generació, que som la generació de la post-guerra. En el 73 s’inicia una derrota del moviment obrer europeu d’extraordinàries conseqüències, la quarta derrota del moviment obrer europeu des del 1848. Nosaltres en aquella època encara estàvem en el franquisme. En el 73 s’inicia un canvi que pasa de l’ona llarga de creixement del sistema que es va iniciar el 1945 a l’ona llarga de decreixement del sistema, és a dir, s’inicia el procés de crisi del sistema. Ara patim les conseqüències més agudes, més dures, i més dures seran. En el cas del nostre país participem de la crisi del sistema a nivell internacional i al mateix temps de la crisi estructural del procés diferencial espanyol encara lligat al vell règim. No és cert el que diuen els socialdemòcrates, que es beslluma la sortida a la crisi del sistema, estan en el terreny de modificar l’estat sujectiu del poble des del punt fictici.
En aquest període el fonamental per als nostres enemics és que els interessava desbaratar el nostre pensament, desbaratar la nostra capacitat d’organització popular i obrera i desbaratar la nostra capacitat alternativa. Va ser el període final d’època del món dividit en blocs a una nova etapa de processos no tutelats. És el període d’hegemonia de l'oligarquia financera principis del s.XX, pren força als anys 30 amb el feixisme, i vivim l’inici de la minva de l’imperi britànic i americà.
Companys i companyes, hem demostrat que no era cert que aquesta crisi, aquesta derrota responia al final de la història i menys del final de la capacitat comunista, no ha estat cert i ho hem demostrat.
Hem hagut de treballar en aquest període en tres terrenys. El primer en la resistència a les propostes de desmantellament de las conquestes del moviment obrer que plantejaven els nostres enemics. El segon terreny, aclarir i combatre posicions defensives entre nosaltres, l’eurocomunisme, el marxisme vulgar, mecanicismes, etc. I en tercer lloc vam haver de fer un treball per unir per un costat els nostres amics d’esquerres, per l’altre costat els nostres amics obrers, que en aquest període s’havien posat en antagonisme entre si els primers i en fractura i fragmentació els segons. Vam contruir una nova cultura de relació entre les esquerres i entre els treballadors i treballadores.
Tot això ho hem fet al costat de la gent, sense aïllar-nos, sense constituir un partit “per se” ni com a “imatge de l’Estat”.
Per tant vam plantejar la nostra actualització de país, la nostra actualització de pensament i les formes d’organització.
Companys i companyes.
em correspon a mi presentar el document polític.
Aquest és un congrés final d’una etapa iniciada al 8è Congrés. Nosaltres vam iniciar al 8è Congrés un procés d’actualització del nostre projecte, un procés d’actualització del nostre pensament i un procés d’actualització de les nostres formes d’organització. Aquest congrés és el final d’aquesta etapa i l’inici d’una etapa nova que es correspon a una nova epoca mundial.
Sens dubte, no se us escapa que el procés desenvolupat fins aquí ha estat dels més complexos viscuts per nosaltres, per la nostra generació, que som la generació de la post-guerra. En el 73 s’inicia una derrota del moviment obrer europeu d’extraordinàries conseqüències, la quarta derrota del moviment obrer europeu des del 1848. Nosaltres en aquella època encara estàvem en el franquisme. En el 73 s’inicia un canvi que pasa de l’ona llarga de creixement del sistema que es va iniciar el 1945 a l’ona llarga de decreixement del sistema, és a dir, s’inicia el procés de crisi del sistema. Ara patim les conseqüències més agudes, més dures, i més dures seran. En el cas del nostre país participem de la crisi del sistema a nivell internacional i al mateix temps de la crisi estructural del procés diferencial espanyol encara lligat al vell règim. No és cert el que diuen els socialdemòcrates, que es beslluma la sortida a la crisi del sistema, estan en el terreny de modificar l’estat sujectiu del poble des del punt fictici.
En aquest període el fonamental per als nostres enemics és que els interessava desbaratar el nostre pensament, desbaratar la nostra capacitat d’organització popular i obrera i desbaratar la nostra capacitat alternativa. Va ser el període final d’època del món dividit en blocs a una nova etapa de processos no tutelats. És el període d’hegemonia de l'oligarquia financera principis del s.XX, pren força als anys 30 amb el feixisme, i vivim l’inici de la minva de l’imperi britànic i americà.
Companys i companyes, hem demostrat que no era cert que aquesta crisi, aquesta derrota responia al final de la història i menys del final de la capacitat comunista, no ha estat cert i ho hem demostrat.
Hem hagut de treballar en aquest període en tres terrenys. El primer en la resistència a les propostes de desmantellament de las conquestes del moviment obrer que plantejaven els nostres enemics. El segon terreny, aclarir i combatre posicions defensives entre nosaltres, l’eurocomunisme, el marxisme vulgar, mecanicismes, etc. I en tercer lloc vam haver de fer un treball per unir per un costat els nostres amics d’esquerres, per l’altre costat els nostres amics obrers, que en aquest període s’havien posat en antagonisme entre si els primers i en fractura i fragmentació els segons. Vam contruir una nova cultura de relació entre les esquerres i entre els treballadors i treballadores.
Tot això ho hem fet al costat de la gent, sense aïllar-nos, sense constituir un partit “per se” ni com a “imatge de l’Estat”.
Per tant vam plantejar la nostra actualització de país, la nostra actualització de pensament i les formes d’organització.
Vam ser capaços de plantejar el Front d’Esquerres; vam ser capaços de plantejar el Fet Nacional en primer pla; vam plantejar una nova política sindical per unir i recuperar el sindicalisme de classe; vam dir no a la fractura sindical com semblava que anaven les coses i hem mantingut la unitat sindical; hem aconseguit noves formes de fer política institucional en forma de moviment- sociopolític, i vam frenar la fractura del front polític, i vam frenar la possibilitat que la mediació política es convertís en partit polític, substitutiu del partit comunista; hem assajat noves formes d’organització d’acord amb les formes que el notre poble s’organitza i amb funció de l’activitat humana, i hem recuperat com a pensament–filosofia-metodologia-guia de Marx i Lenin i altres. No ho hem fet en funció dels seus divulgadors i tampoc convertint en teoria les experiències historic-concretes i menys convertir en models les experiències socialistes, ens hem situat en els seus origens, ens hem plantejat què farien “Marx i Lenin i altres en aquests moments”.
El nostre fil conductor va ser sempre la unitat d’esquerres, la unitat dels treballadors, unitat dels comunistes, és a dir, la unitat del nostre poble.
Vam col·locar la proposta de canvi de govern, aleshores la dreta, i ho vam aconseguir, la recuperació del sindicalisme de classe, i ho vam aconseguir, la mobilització constructiva, i ho estem aconseguint. Vam adquirir compromisos polítics, que són les coalicions, són compromisos necessaris. Elements que ens permeten plantejar la necessitat d’iniciar, proposar, aliances entre classes, cosa que no tenim ara per sortir de la crisi.
Companys i companyes, hem passat un període de derrota, de reflux i recomposició, ara estem en un període d’acumulació de forces, i ens n’hem sortit. Vam fer front a la crisi que s’inicia el 73 i vam fer front al mal pacte de la transició, que va ser la democràcia tutelada i un període de conciliació de classes. En aquests moments, la lluita de classes a España i a Catalunya s’ha tornat a situar i hem sortit de la conciliació de classes. Així es veu de quina forma la patronal es va aixecar de la taula de negociació sobre la crisi el juliol passat.
Vam prendre compromisos en relació a España, en relació a Europa i en relació al moviment comunista internacional, aquesta era la nostra obligació.
Companys i companyes, vam lluitar en temps de derrota, vam resistir i hem resistit. Insisteixo, eren temps de reflux i recomposició i era necessària una nova estratègia i unes noves tàctiques. Així ho vam fer. Vam adquirir la consciència que estàvem en el paraigua d’un llarg període que s’inicia a la Revolució Francesa i que són extraordinàries les experiències revolucionàries des de la Revolució d’Octubre, passant per la Xinesa, la Cubana, la Vietnamita, la Sudafricana, etc.
És per això que aquest congrés és el moment de fer un pas endavant després d’haver resistit, de fer un pas endavant en el marc d’un període d’acumulació de forces. Construir un nou projecte actualitzant el Front d’Esquerres, aconseguir sortir d’un partit de “paral·lelisme d’Estat”, sortir de les experiències del “partit per se” per anar a un partit organitzador, dinamitzador i vertebrador de la societat, per anar a una estratègia de la guerra de posicions, anar a l’estratègia de la lluita per l’hegemonia, anar a l’estratègia de construir un nou poder popular,és a dir, construir el poder del nostre poble per a la seva emancipació.
Aquest és el compromís, i per això requereix un nou tipus de partit. I això coincideix amb una nova etapa mundial, amb una nova època on els països progressistes estan condicionant una sortida a la crisi. Per tant, aquest congrés ha d’accelerar els processos d’aquest final d’etapa per iniciar-ne una altra.
Per això aquest congrés ha presentat 7 tesis. Un document que cal dir que com que aquest partit ja no és mediació política sinó que la mediació política la compartim amb altres en forma de moviment socio-polític, aquest document no pot ser el document que havíem fet fins ara de mediació política, no pot ser un informe polític amb propostes concretes que correspondrien al que és EUiA. Aquest congrés ha fet un document que es va iniciar al Comitè Central del 2008, i que per tant hem tingut gairebé dos anys per anar discutint fins a arribar a aquest congrés. Per tant, és un document per a un nou tipus de partit, és un document en què es relaciona teoria, estratègia i tàctica i pràctica concreta: configura tendències i els seus condicionants, línies de proposta. És a dir, aquests fils conductors i aquelles dinàmiques que podem proposar al país. Per què nosaltres no funcionem amb models ni a través de fórmules, pretenem desenvolupar el projecte amb una gran capacitat creativa i amb els treballadors i treballadores en aquests moments. I és cert que aquest document, en ser el primer document en relació a l’anterior etapa, és un document que ens situa i accentua les condicions en què es desenvoluparà la nostra acció per a què els tinguem en compte a l’hora d’actuar creativament. Per tant, aquest document que té un fil roig que és guerra de posicions, construcció de contrapoder i partit orgànic de la classe obrera i partit orgànic de la societat. Volem fer la revolució, no volem ser parlamentaristes, volem crear contrapoder, volem crear el poder i l’hegemonia de la classe obrera. Això és possible i necessari.
Companys i companyes, hi ha 7 tesis en el document.
La primera se situa en l’experiència des de l’11è congrés, posant en comú aquesta experiència, els èxits i les dificultats.
El nostre fil conductor va ser sempre la unitat d’esquerres, la unitat dels treballadors, unitat dels comunistes, és a dir, la unitat del nostre poble.
Vam col·locar la proposta de canvi de govern, aleshores la dreta, i ho vam aconseguir, la recuperació del sindicalisme de classe, i ho vam aconseguir, la mobilització constructiva, i ho estem aconseguint. Vam adquirir compromisos polítics, que són les coalicions, són compromisos necessaris. Elements que ens permeten plantejar la necessitat d’iniciar, proposar, aliances entre classes, cosa que no tenim ara per sortir de la crisi.
Companys i companyes, hem passat un període de derrota, de reflux i recomposició, ara estem en un període d’acumulació de forces, i ens n’hem sortit. Vam fer front a la crisi que s’inicia el 73 i vam fer front al mal pacte de la transició, que va ser la democràcia tutelada i un període de conciliació de classes. En aquests moments, la lluita de classes a España i a Catalunya s’ha tornat a situar i hem sortit de la conciliació de classes. Així es veu de quina forma la patronal es va aixecar de la taula de negociació sobre la crisi el juliol passat.
Vam prendre compromisos en relació a España, en relació a Europa i en relació al moviment comunista internacional, aquesta era la nostra obligació.
Companys i companyes, vam lluitar en temps de derrota, vam resistir i hem resistit. Insisteixo, eren temps de reflux i recomposició i era necessària una nova estratègia i unes noves tàctiques. Així ho vam fer. Vam adquirir la consciència que estàvem en el paraigua d’un llarg període que s’inicia a la Revolució Francesa i que són extraordinàries les experiències revolucionàries des de la Revolució d’Octubre, passant per la Xinesa, la Cubana, la Vietnamita, la Sudafricana, etc.
És per això que aquest congrés és el moment de fer un pas endavant després d’haver resistit, de fer un pas endavant en el marc d’un període d’acumulació de forces. Construir un nou projecte actualitzant el Front d’Esquerres, aconseguir sortir d’un partit de “paral·lelisme d’Estat”, sortir de les experiències del “partit per se” per anar a un partit organitzador, dinamitzador i vertebrador de la societat, per anar a una estratègia de la guerra de posicions, anar a l’estratègia de la lluita per l’hegemonia, anar a l’estratègia de construir un nou poder popular,és a dir, construir el poder del nostre poble per a la seva emancipació.
Aquest és el compromís, i per això requereix un nou tipus de partit. I això coincideix amb una nova etapa mundial, amb una nova època on els països progressistes estan condicionant una sortida a la crisi. Per tant, aquest congrés ha d’accelerar els processos d’aquest final d’etapa per iniciar-ne una altra.
Per això aquest congrés ha presentat 7 tesis. Un document que cal dir que com que aquest partit ja no és mediació política sinó que la mediació política la compartim amb altres en forma de moviment socio-polític, aquest document no pot ser el document que havíem fet fins ara de mediació política, no pot ser un informe polític amb propostes concretes que correspondrien al que és EUiA. Aquest congrés ha fet un document que es va iniciar al Comitè Central del 2008, i que per tant hem tingut gairebé dos anys per anar discutint fins a arribar a aquest congrés. Per tant, és un document per a un nou tipus de partit, és un document en què es relaciona teoria, estratègia i tàctica i pràctica concreta: configura tendències i els seus condicionants, línies de proposta. És a dir, aquests fils conductors i aquelles dinàmiques que podem proposar al país. Per què nosaltres no funcionem amb models ni a través de fórmules, pretenem desenvolupar el projecte amb una gran capacitat creativa i amb els treballadors i treballadores en aquests moments. I és cert que aquest document, en ser el primer document en relació a l’anterior etapa, és un document que ens situa i accentua les condicions en què es desenvoluparà la nostra acció per a què els tinguem en compte a l’hora d’actuar creativament. Per tant, aquest document que té un fil roig que és guerra de posicions, construcció de contrapoder i partit orgànic de la classe obrera i partit orgànic de la societat. Volem fer la revolució, no volem ser parlamentaristes, volem crear contrapoder, volem crear el poder i l’hegemonia de la classe obrera. Això és possible i necessari.
Companys i companyes, hi ha 7 tesis en el document.
La primera se situa en l’experiència des de l’11è congrés, posant en comú aquesta experiència, els èxits i les dificultats.
La segona tesi és d’extraordinària importància, en aquesta nova etapa els comunistes hem de treballar de forma diferent amb les organitzacions socials, hem de ser organitzadors, vertebradors i dinamitzadors, i el protagonisme social de la concepció de contrapoder el tindrà la classe obrera. Els comunistes hem de ser els dinamitzadors, no hem de substituir ningú. Per tant, hem de treballar de forma diferent, i per això la segona tesi parla de quina forma els comunistes treballarem al si de les organitzacions socials per tal de construir l’hegemonia cultural, política, ideològica dels valors de progrés i d’esquerres
La tercera tesi és l’actualització, es refereix a l’actualització del Front d’Esquerres, el nostre projecte, i lògicament nosaltres fem les aportacions que condicionen el procés de futur. Vull subratllar alguns elements de la tesi. El primer, el reconeixement de qui és el nostre enemic, i el nostre enemic és l’oligarquia financera i terratinent d’Espanya i l’oligarquia financera internacional.El nostre enemic no és un difós d’empreses, no és un sector, és una classe, que l’hem de combatre, que l’hem d’identificar de quina forma domina, de quina forma hegemonitza i quins instruments té, i quines formes d’Estat té. El segon element important és el reconeixement que per transformar aquesta societat, i parlo de Catalunya i d’Espanya, hi ha uns moviments-organitzacio bàsics de transformació de la societat. Nosaltres en reconeixem 8, potser més endavant reconeixerem més moviments bàsics de transformació d’aquesta societat. Aquests moviments bàsics tenen a veure amb quina relació tenen aquests moviments amb la classe obrera o la classe de l’oligarquia. Són moviments organitzats, i després, perquè són moviments que tenen opció global alternativa i no parcial, són globals, i és important perquè són aquests moviments els que poden ajudar a construir el contrapoder. El tercer és l’aportació sobre les crisis del sistema. El quart fem una reflexió sobre la ciència i la tecnologia. El cinquè fem una reflexió sobre experiències pràctiques, sobre l’acord del govern d’esquerres que hem de repetir, especialment aprofundir sobre la situació de crisi de representació que hi ha en aquests moments, de crisi de participació del poble. Interioritzem les mobilitzacions entorn les condicions de vida dels treballadors, el públic i el social i el canvi climàtic. El sisè sobre la necessitat de minoritzar el franquisme, etc.
La quarta tesi ve a reflexionar sobre com i quines possibilitats té la concreció del nostre projecte de Front d’Esquerres. Parlem de l’escenari internacional, de la multilateralitat, de la guerra i la pau i la crisi; parlem d’un element importantíssim, i són les conseqüències i l’acceptació que a Espanya no ha estat derrotat el franquisme, la transició és un període de conciliació de classes, és un període de democràcia tutelada, és un període en el qual el franquisme no l’hem derrotat, avui una de les seves forces polítiques més importants és el PP, i una altra expressió molt important d’ella també és el nacional-catolicisme de l’església espanyola. Per tant, és lògic que nosaltres plantegem la necessitat d’un front democràtic i social a Espanya que canvïi la política internacional del govern i de l’Estat, que es federalitzi l’Estat, que desenvolupi els drets civils i republicans, que mantingui el caràcter social de l’Estat, però que fonamentalment canvïi l’estructura productiva, perquè no pot ser que tinguem encara al conjunt de l’Estat una estructura parasitària basada en l’especulació i basada en la subvenció i el rendisme que fa l’oligarquia financera que se subvenciona a si mateixa a través de les polítiques de govern, no pot ser. Hi ha d’haver un canvi d’estructura productiva a Espanya. Aquests elements són ja assumits per forces a Espanya, cal felicitar-se que CCOO a Espanya hagi agafat això amb força, i IU també. Per a Catalunya, plantegem amb claredat el perill de la socioconvergència, com a expressió d’una represa de la burgesia conservadora del model institucional profundament conservador. Per tant, de la importància que té mantenir i millorar en qualitat i quantitat el parlament i el govern des d’una majoria d’esquerres: necessitem un govern d’unitat d’esquerres. És per això que està a l’ordre del dia la necessitat i la importància que avui té el partit per enfortir EUiA, millorar l’acció del moviment popular i la necessitat de reconstruir la classe obrera. Avui una part important de la classe obrera se sent classe mitjana. Les esquerres no arribem al 60% de la classe obrera, no hi arribem, és a dir, l’objectiu d’aquest congrés és reconstruir la classe obrera, perquè aquesta jugui el paper que li correspon en aquest període.
I companys i companyes, aquest document parla d’una construcció estratègica de lluita de posicions però també parla de què la tàctica no pot ser una traducció mecànica estratègica. Parla de com hem de desenvolupar la tàctica. Estratègia i tàctica estan íntimament relacionades però no mecànicament.
I companys i companyes, aquest document parla d’una construcció estratègica de lluita de posicions però també parla de què la tàctica no pot ser una traducció mecànica estratègica. Parla de com hem de desenvolupar la tàctica. Estratègia i tàctica estan íntimament relacionades però no mecànicament.
La cinquena tesi es planteja una nova situació internacional, una nova concepció d’internacionalisme, no estem en període de lluita de blocs, estem en una nova època que el document caracteritza.
La sisena és sota el lema de què farien en Marx i en Lenin ara en el terreny de l’actualització del pensament? Com lluitem implacablement enfront la filosofia del pragmatisme que l’oligarquia financera internacional ens col·loca sobre el terreny? Com lluitem implacablement contra la cultura del post-modernisme que l’oligarquia financera internacional ens col·loca sobre el terreny? Com lluitem implacablement contra la ideologia del feixisme, que l’oligarquia financera internacional ens col·loca sobre el terreny? El nou feixisme que està creixent a Europa. És a dir, lluitant implacablement contra aquests elements que comporten lluita ideològica, cultural i filosòfica en aquests moments. Com incorporar el patrimoni científic i tecnològic al nostre coneixement?Però fonamentalment hi ha set elements que jo vull ressaltar: Primer, aquest Partit ha de funcionar tenint com a pal de paller la filosofia de la praxi, és a dir, no podem anar amb la cultura del pragmàtic, de la pràctica vulgar, hem de tenir la filosofia de la praxi com a pal de paller d’aquest partit. Segon, entendre que la història és un procés i és la història de lluita de classes, qualsevol fenomen que analitzem l’hem d’analitzar com a lluita de classes. És a dir, no se us escapa que els últims esdeveniments si no analitzem que son expressió de la lluita de classes no entendrem què està passant en aquest país, en el terreny de l’energia, en el terreny de la crisi, en el terreny del canvi productiu, etc. Tercer, construir una mentalitat organitzadora d’aquest partit, encara actuem fent decisions i algú ho farà, els militants d’aquest partit han de tenir una mentalitat organitzadora, fonamentalment organitzadora de la classe obrera. Quart, hem d’aprofundir la teoria revolucionària. Cinquè, comprendre bé la nostra formació socioeconòmica de Catalunya i España, i en especial l’Europea, que moltes vegades ens oblidem d’això al moment d’analitzar i actuar. Sisè, aprofundir sobre el paper del partit, la concepció de partit de nou tipus. Setè, no entendre el comunisme com a un model de societat. Algun dia ja hi arribarem, però com serà aquesta societat, serà fruit d’un procés històric, fruit d’uns ideals, aspiracions i uns valors, d’unes noves correlacions de forces, sobre la base que en el camí sorgiran noves classes... sabem que lluitem contra unes contradiccions que hem de superar, però no construïrem volent encaixonar i limitar el procés històric dialècticament sobre la base d’un model edificat concebut ara sense tenir en compte els processos dialèctics de futur. Ideals, aspiracions i valors sí, models no. I hem de començar a entendre que el comunisme és el moviment real de transformació de la societat en superació de las contradiccions inacceptables humanament. Moviment real que intervé en cada una de las activitats humanes que tendeixen a reproduir el sistema quan el moviment no existeix. Si l’entenem bé entendrem que no hi ha contradicció entre el comunisme explícit i l’actitud del comunisme implícit tan dificil d’entendre en els partits que tenen una concepció de “parti per se”. Així veurem i entendrem com “més que” una bona part important de la classe obrera, una part molt important dels treballadors i les treballadores poden estar al notre Partit. Això sí, haurem de modificar posicions mal enteses que provenen de la il·lustració elitista.
L’última i setena tesi és la que parla de les nostres formes d’organització. Anem a un partit organitzador, dinamitzador i vertebrador de la societat civil alternativa, per anar a una estratègia de la guerra de posicions, de la lluita per l’hegemonia, anar a l’estratègia de construir un nou poder popular, és a dir, construir el poder del nostre poble per a la seva emancipació.
Nosaltres reconeixem els moviments-organització de la societat que han de ser components importants per la transformació de la societat que tenen objectivament proposta global i que es referencien amb les classes. Que són vertebradors de la societat civil alternativa. Per això hem de decidir que la nostra organització és per federacions, per participar en la construcció de poder i l’emancipació del nostre poble.
Perquè el poder no vindrà de les eleccions encara que és un element important, és un complement importantíssim, dels que expressa una part de la construcció de la superestructura, de cert exercici d’hegemonia, però el poder ha de ser des de l’articulació de la societat civil de la societat civil treballant en termes de bloc històric i per tant construir un contrapoder fort en el terreny polític, és a dir, en el terreny institucional, cultural, social i econòmic. És un gran repte el procés d’actualització i transformació en termes de partit de nou tipus d’aquest partit, tinc l’esperança que no pararem. Ara ens hem d’accelerar, no treiem el peu de l’accelerador, no ens estanquem, estem en un moment d’acumulació de forces.
Companys i companyes, en relació a les esmenes, excepte les que s’han retirat, farem un exercici d’incorporació constructiva en termes de síntesis no contradictòria amb el text, ho farem no mecànicament ni parlamentàriament, així farem un favor per a la bona discussió política de les federacions. Són esmenes que vénen de Cornellà, l’Hospitalet, de Montcada, de Barberà, i d’algun altre lloc. També proposo que les aportacions que han fet MO, MP, TPQ, la cèl·lula de Ramon Casanellas i altres que aniran sortint, podrien ser aportacions que s’editin complementàriament amb els documents i tots els documents sencers. Perquè són aportacions prou interessants que complementen, que ajuden a entendre el mateix document fent un pas endavant.
Companys i companyes, aquest és el treball, aquest és el repte d’aquest Partit en iniciar una nova època: una nova composició de direcció, nou projecte, nova estratègia, nou tipus de Partit.
Companys i companyes, per l’emancipació de Catalunya,
Hasta siempre!
