Actualització de l’Acord programàtic
Entesa Nacional de Progrés
Abril de 2009

Les forces politiques que conformem l’actual majoria parlamentària i donem suport al Govern de Catalunya, transcorreguts més de dos anys des de l’inici de la VIII legislatura, i a la vista de l’evolució política i econòmica del país, hem decidit renovar el nostre compromís polític, amb la voluntat compartida i autoexigent de lluitar amb totes les nostres forces contra la crisi que està colpint especialment els treballadores i treballadores i les classes populars del nostre país.

Una decisió que té un doble objectiu: per una banda, donar un nou impuls a l’acció de govern, en una perspectiva de llarg abast i, per l’altra, enviar un missatge a la ciutadania de Catalunya respecte de la nostra voluntat de seguir treballant –ara amb més intensitat que mai- al servei del progrés i el benestar del conjunt de la societat catalana, amb especial atenció als seus sectors més vulnerables i més afectats per les conseqüències socials de la crisi: totes les persones amb risc d’exclusió, les que s’han quedat sense feina, les dones, els joves o la gent gran.

La renovació del nostre compromís es concreta mitjançant l’actualització de l’acord programàtic que va donar contingut a l’Entesa Nacional de Progrés, i que va ser signat el novembre de 2006.

Aquesta actualització és fonamenta en la continuïtat de les grans orientacions inicials i assumeix els objectius i les actuacions que les concreten i que estan recollides en el Pla de Govern 2007-2010.

El Pla de Govern configura una obra de govern, que es va executant de manera progressiva, presidida per tres grans orientacions:

- Reforçar l’Estat del Benestar, per aconseguir una societat més justa i cohesionada. Una societat que prioritzi la disminució de les desigualtats socials per la via d’oferir a tothom les mateixes oportunitats. Una societat que atengui les persones, especialment les més desfavorides, que ajudi les famílies, que es proposi eradicar la pobresa, que faci possible l’accés a l’educació i la cultura, que garanteixi i estimuli la igualtat entre homes i dones.

- Incrementar la qualitat democràtica i l’eficàcia dels nostres governs i institucions. Amb el desplegament institucional derivat del nou Estatut, amb l’impuls de les iniciatives legislatives que se’n deriven, tant al Parlament de Catalunya com a les Corts espanyoles, i amb la constitució i posada en funcionament de les comissions corresponents per abordar les transferències i traspassos de competències i recursos que preveu l’Estatut de 2006.

- Potenciar una economia plena i dinàmica en un territori sostenible. Afrontant de forma decidida la renovació de les bases de la nostra prosperitat, possibilitant la transformació i la innovació dels nostres sectors productius per fer-los més competitius en el món globalitzat i per completar la seva modernització ecològica. Construint les infraestructures que ens permetin canalitzar el creixement futur en un marc d’equilibri territorial i ecològic.

Tot just fa tres mesos es presentava el balanç dels dos primers anys de Govern. Dos anys de treball intens dedicats a enfortir Catalunya. Dos anys en els que s’ha avançat en les tres orientacions bàsiques que guien l’Acord Programàtic que ara es pretén actualitzar.

Es tracta d’una obra de govern positiva, de la que en són exemples, entre molts d’altres, la Llei de serveis socials; els ajuts a les famílies amb infants a càrrec; l’allargament de l’horari escolar amb la sisena hora; les polítiques d’habitatge; les successives convocatòries de la Llei de Barris i l'augment de la col•laboració amb els Ajuntaments; l’aprovació de la Llei i constitució del Consell de les Arts i la Cultura; la culminació del desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra; la inversió en equipaments públics al ritme d’un equipament cada dos dies: escoles, centres assistencials i sanitaris, esportius, comissaries, biblioteques, jutjats, llars d’infants...; la planificació i execució d’ambiciosos plans d’infraestructures viàries, ferroviàries, portuàries, aeroportuàries, hidràuliques, de telecomunicacions...; o l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana i els grans Pactes Nacionals sobre Immigració, Habitatge i Recerca.

Tanmateix, les dades de l’evolució política i, sobretot, econòmica, ens obliguen a revisar, adaptar i ajustar, les prioritats definides en iniciar-se la present legislatura.

D’una banda, el deteriorament progressiu de la situació econòmica, en el que conflueixen la crisi financera global i l’esgotament del nostre model de creixement, canvia substancialment les condicions de l’exercici de l’acció de govern, en passar d’un escenari de bonança econòmica, amb un creixement sostingut, a un nou escenari de recessió per un temps encara avui indefinit. En el nou escenari apareixen noves necessitats a les que s’ha de fer front. I que caldrà afrontar amb recursos insuficients.

En aquestes noves circumstàncies, la prioritat essencial del Govern i del país sencer és afrontar la crisi, per tal de pal•liar-ne els efectes socials, per ajudar a mantenir la demanda i per perseverar en les reformes estructurals que necessita l’economia catalana.

El Govern de Catalunya ha tingut el coratge de parlar clar a la societat catalana, des del primer moment. Ha reaccionat adequadament, actuant amb diligència, amb unes primeres mesures adoptades l’abril de 2008, per ajudar els col•lectius socials més desfavorits, per atenuar les restriccions de liquiditat del sistema financer català i que afecten greument el crèdit a empreses i famílies, per dinamitzar el mercat de treball i ajudar les persones en atur, per contrarestar el descens de l’activitat en els sectors més afectats per la crisi, i finalment per aplicar mesures d’austeritat i de simplificació administrativa.

Aquest conjunt d’actuacions ha constituït el fil central de l’acció del Govern des fa un any, tal com va exposar el president de la Generalitat en la seva compareixença parlamentària del passat mes de juliol i en la seva intervenció en el Debat d’Orientació Política General de l'any 2008. Aquestes actuacions s’han impulsat promovent la implicació col•lectiva dels agents econòmics i socials i la participació activa dels Ajuntaments en l’esforç per superar la crisi, en coherència amb la voluntat d’acord social demostrada pel Govern amb la seva política de Pactes Nacionals i amb el determini de comptar sempre amb els Ajuntaments del nostre país. Pensem que el conjunt de mesures adoptades i de recursos mobilitzats conformen una bona base de partida, que ara cal incorporar de forma definitiva i estable en el programa de Govern.

Simultàniament, l’evolució política presenta també dificultats. Per una banda cal assenyalar el desplegament excessivament lent de les competències que l’Estatut preveu traspassar. I no podem oblidar, la incertesa que comporta el pronunciament pendent del Tribunal Constitucional sobre l’adequació constitucional de l’Estatut: en cas de produir-se un escenari negatiu, una discrepància frontal entre la voluntat expressada majoritàriament pel poble de Catalunya en les urnes i la decisió d’un òrgan com el Tribunal Constitucional seria imprescindible donar una resposta unitària i clara de les forces polítiques catalanes liderada pel Govern.

Finalment, s’ha de deixar constància que no s’ha resolt encara la qüestió del finançament. El Govern de Catalunya ha plantejat les seves condicions i exigències pel que fa al nou model de finançament, en la seva negociació amb el Govern central, en aplicació del que fixa l’Estatut de 2006. S’han aportat tots els arguments necessaris, tant de tipus jurídic, com polític, com econòmic, que justifiquen amb escreix les demandes de revisió plantejades. En aquesta negociació, els partits que donem suport al Govern es ratifiquen en la ferma defensa del model de finançament recollit a l'Estatut, ratificat en diverses resolucions parlamentàries i d'acord amb els criteris expressats en el document d'observacions fet públic pel Govern el passat 9 de gener.

Les forces polítiques que donem suport al Govern tenim entre les màximes prioritats del moment la lluita contra la crisi econòmica i l’esforç pel manteniment de la cohesió social, davant de la gravetat de la situació econòmica i la urgència d’actuar amb la màxima determinació i efectivitat per superar-la.

En coherència amb aquesta visió de l’actual situació política i econòmica cal procedir a actualitzar l’acord programàtic de l’Entesa Nacional de Progrés, reordenant prioritats, modulant objectius, introduint noves actuacions, integrant les mesures adoptades en relació a la crisi i fixant els paràmetres del que ha de ser el compromís polític amb el Govern de l'Estat de manera que Catalunya situï les seves capacitats en les millors condicions possibles per superar la crisi.

Fruit d’aquesta actualització i conforme amb la renovació del pacte polític que va fer possible l’Acord d’Entesa, les tres forces que conformen la majoria al Parlament de Catalunya, es dirigeixen al President de la Generalitat i al conjunt del Govern de Catalunya per demanar-los que, de cara al darrer tram de la present legislatura i amb la mirada posada en un horitzó més llunyà, s’impulsi l’acció del Govern d’Entesa sobre la base de les tres prioritats següents:

Primera.- L’adopció de les mesures complementàries que calgui per fer front a la crisi econòmica, d’acord amb els criteris aplicats fins avui, adaptant-los en allò que es consideri necessari, a la vista de l’evolució de la situació econòmica. Les mesures que s’adoptin han de tenir com a objectius la dinamització de l’economia i del mercat de treball, l’assistència i formació de les persones en atur, el manteniment de l’esforç inversor per impulsar l'augment de l'activitat en aquells sectors susceptibles de generar ocupació de manera més ràpida i el suport a l’activitat empresarial.

Segona.- Garantir la cobertura de les necessitats i drets de caràcter social al conjunt de la població de Catalunya, amb l’objectiu que ningú no quedi enrere com a conseqüència de la crisi, s’asseguri la cohesió social i s’atengui preferentment les famílies, a les quals la persistència de les dificultats econòmiques deixi sense cap tipus d’ingrés provinent del treball. En aquest sentit resulta fonamental el compromís, que es renova, de mantenir plenament operativa i dotada de recursos financers la cartera de serveis socials.

Tercera.- Determinar i impulsar les prioritats polítiques bàsiques des d’ara fins el final de la VIII legislatura, en relació a l’activitat legislativa al Parlament de Catalunya i, especialment, en relació amb el desplegament de l’Estatut de 2006, pel que fa a traspassos de competències per part de l’Administració de l’Estat a l’Administració de la Generalitat. Tenen una rellevància especial els acords a assolir en la gestió de l'Aeroport d'El Prat, el traspàs dels serveis ferroviaris, les beques i el traspàs de la inspecció de treball i de la competència executiva en matèria d'autorització de permisos de treball.

Finalment, les tres forces que donem suport al Govern de la Generalitat reclamem el màxim esforç en la negociació per tal d’acordar un bon model de finançament que respecti el estableix l’Estatut i que ens permeti disposar d’un increment de recursos, bàsics per fer front al conjunt de polítiques que es derivaran de les dues prioritats anteriors: la lluita contra la crisi econòmica i la garantia dels drets socials dels catalans i les catalanes.

En aquest sentit, valorem positivament l’actitud mantinguda fins ara pel Govern de la Generalitat i avalem la seva posició de no acceptar en cap cas un acord que no respecti el que estableix l’Estatut i manifestar aquesta posició en totes les instàncies de les que forma part.